19 maig

Dia Mundial de les Malalties Inflamatòries Intestinals (colitis ulcerosa)

Dia Mundial de les Malalties Inflamatòries Intestinals (colitis ulcerosa)

Avui és el Dia Mundial de les Malalties Inflamatòries Intestinals (MII), un conjunt de trastorns crònics de causa desconeguda que afecten l’aparell gastrointestinal de més de 50 milions de persones. Les més comunes són la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa. Aquest any ens centrarem en aquesta última.

La colitis ulcerosa (CU) afecta el còlon, amb extensió variable del recte al còlon sencer, i provoca la inflamació de les seves capes superficials (la mucosa). Els símptomes més comuns són la diarrea sanguinolenta acompanyada de dolor abdominal. Altres símptomptes són les ganes contínues de defecar, incontinència, fatiga i anèmia. La malaltia també pot tenir una manifestació extraintestinal a la pell, als ulls o a les articulacions. En els casos més severs es produeix un megacòlon tòxic, una dilatació i aprimament de la paret del còlon que pot derivar en una perforació intestinal i peritonitis.

La CU sorgeix per una reacció immunològica als components de la microbiota en persones amb una predisposició genètica provocada per estímuls ambientals. Alguns estudis han observat que el tabac té un efecte protector contra el seu desenvolupament.

El diagnòstic es retarda en molts casos: s’estima que fins al 45% dels pacients esperen més d’un any per al diagnòstic d’aquesta patologia, mentre que un 17% passen més de cinc anys. D’altra banda, els tractaments actuals no la curen, només alleugereixen els símptomes i allarguen els períodes de remissió.

Els especialistes, com el Dr. Julià Panés, cap de l’equip Malaltia Inflamatòria Intestinal de l’Hospital ClínicIDIBAPS, remarquen que “necessitem marcadors específics de MII per diagnosticar en fases primerenques tant de la malaltia com els períodes actius” amb l’objectiu de millorar l’eficàcia de la pauta terapèutica.

Nou test de diagnòstic no invasiu

En aquest sentit, la recerca publicoprivada que s’està duent a terme a Catalunya obre portes. GoodGut, per exemple, està desenvolupant un test no invasiu que es troba en fase d’estudi clínic amb pacients de l’Hospital Universitari Josep Trueta de Girona. Es diu RAID-CD i es basa en identificar biomarcadors a la femta, la qual cosa permetrà tant la detecció precoç com l’anticipació dels brots de la malaltia. D’aquesta manera, es vol aconseguir reduir la necessitat d’operacions quirúrgiques.

06 febr.

Dr. Antoni Castells: “Hem d’avançar-nos a l’aparició del càncer colorectal”

Dr. Antoni Castells: “Hem d’avançar-nos a l’aparició del càncer colorectal”

El doctor Antoni Castells, especialista en gastroenterologia, és director mèdic de l’Hospital Clínic de Barcelona, co-coordinador del programa de detecció de càncer colorectal de Barcelona i assessor mèdic de l’empresa biotecnològica GoodGut. En l’àmbit de la investigació, Castells lidera el Grup de Recerca Oncològica Gastrointestinal i Pancreàtica de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i del Centre d’Investigació Biomèdica en Malalties hepàtiques i Digestives (CIBERehd). L’entrevistem perquè GoodGut acaba de presentar els primers resultats positius de l’estudi clínic realitzat amb el nou test no invasiu RAID-CRC per a la prevenció i diagnòstic precoç del càncer de còlon i recte que podria estar al mercat el 2019.

Quins són els reptes més urgents en la lluita contra el càncer colorectal?

Els grans reptes genèrics que tenim avui en la recerca contra el càncer de còlon i recte per a mi són tres. El primer és intentar que els tractaments siguin més efectius i menys tòxics, matèria que s’ha anat avançant força en els últims anys i on el pronòstic ha millorat. El segon és buscar mètodes de diagnòstic que siguin menys invasius. Actualment, el majoritari és la realització de colonoscòpies, una prova molt bona i molt efectiva, però que és invasiva i requereix fer una preparació, amb la qual cosa, tot i que són molt baixes, hi pot haver complicacions derivades d’aquest procediment. I el tercer, és avançar-nos a l’aparició del càncer i establir estratègies que ens permetin prevenir-lo. Detectar-lo en una fase prèvia, el que diem pòlip o adenoma, evita que aquesta lesió avanci fins a convertir-se en càncer.

Aquests reptes són a escala global?

Sí, a la majoria de països desenvolupats aquesta etapa de prevenció o de recerca en el camp de la prevenció estem més o menys igual.

L’estat primari del pòlip no es diagnostica actualment?

Sí, tenim diverses maneres de detectar-lo en aquesta fase. La més efectiva és la colonoscòpia. Com comentava abans, és una eina que fem servir molt perquè permet detectar lesions molt petites, com per exemple, els pòlips. Després hi ha altres mètodes que permeten identificar persones que amb una elevada probabilitat tindran aquesta lesió i que, per tant, es mereixen que se’ls faci aquesta colonoscòpia. Dins d’aquests mètodes, que anomenem marcadors, el més habitual és el de detectar sang a la femta. Trobar sang a la femta pot voler dir moltes altres coses, no necessàriament ni un pòlip ni un càncer, però si el trobem, considerem que aquesta persona mereix que se li faci una colonoscòpia. La recerca d’empreses com Goodgut ens estan proposant altres marcadors, en diferents fases de desenvolupament i d’arribada al mercat, que també pretenen el mateix però sense ser invasius i amb més eficiència.

Com valora la situació dels programes preventius que tenim a Catalunya?

Fa deu anys no existien, o hi havia algun estudi pilot, i actualment tota la població de Catalunya està coberta amb aquests programes que han demostrat disminuir la mortalitat per càncer de còlon. Hem d’estar satisfets com a país que els tinguem implantats. Ara bé, qualsevol programa preventiu o terapèutic sempre és susceptible d’intentar buscar estratègies que siguin encara més sensibles i específiques i que millorin els resultats en mortalitat i en l’estalvi de recursos com podria ser el nou test que està desenvolupant GoodGut.

A l’Estat espanyol funciona diferent?

Com que a Espanya el sistema sanitari està descentralitzat, cada comunitat autònoma ha escollit la manera de dur a terme la prevenció del càncer colorectal. En aquests moments, totes les comunitats autònomes tenen algun programa de prevenció de càncer de còlon, algunes en una fase molt inicial i altres ja l’han estès a tota la població com el País Basc, el País Valencià i Navarra.

“Els primers resultats demostren que el RAID-CRC és una prova més específica que el test de sang oculta en femta”

Vostè és membre del consell assessor de GoodGut, biotecnològica que desenvolupa el test RAID-CRC. Quin és l’avenç que aportarà aquest test en la prevenció i el diagnòstic del càncer de còlon i recte?

Aquest test és molt innovador perquè és la primera vegada que s’utilitzen marcadors derivats de les bactèries que tenim al budell per poder identificar les persones que tenen càncer o pòlips. No sabem ben bé si els canvis a la flora precedeixen al càncer o el càncer canvia la flora però, en qualsevol cas, el que veiem és que aquests marcadors microbians identifiquen les persones que tenen aquestes lesions. Per tant, amb els resultats actuals, que encara són primerencs, veiem que hi ha aquesta correlació. Si aquests resultats es confirmen amb estudis més grans, sobretot en població que no té símptomes ni cap mena de manifestació que faci pensar que tenen càncer, que és la població que nosaltres considerem susceptible de cribratge o de prevenció, el RAID-CRC pot ser una prova més específica que el test de sang oculta en femta actual. Això vol dir que ens permetria estalviar colonoscòpies innecessàries a persones que donen positiu al test de sang i que, efectivament, no tenen càncer, amb els beneficis que això representa tant per a la persona com per al sistema sanitari.

El RAID-CRC es validarà ara en una població més àmplia?

Sí, properament s’iniciarà un estudi de validació amb 2.800 persones a Alemanya, país on la prevenció en el càncer colorectal es fa mitjançant la colonoscòpia. D’aquesta manera tindrem colonoscòpies de persones que tenen càncer, persones que tenen pòlips i persones sanes. Això ens permetrà acabar de validar la utilitat del RAID-CRC.

En el cas que els resultats de l’estudi final siguin positius, Catalunya se situarà de nou al capdavant d’un avenç en recerca biomèdica?

En el camp de la prevenció del càncer de còlon estem en una posició molt favorable. Voler confirmar els resultats que s’han obtingut fins ara amb aquesta cohort gran de persones que tenen risc de tenir càncer de còlon sens dubte consolidaria la posició del nostre país arreu del món.

Segons l’Organització Mundial de la Salut el càncer colorectal és el tercer de més incidència a tot el món.

És així, el que passa és que canvia molt la incidència en funció dels països que tenim en compte. Per exemple, si agafem només els països occidentals d’Europa, els Estats Units i Àsia no tan sols és el tercer, sinó que passa a ser el segon en dones.

Pot fer una previsió de futur sobre la seva incidència?

La tendència que hem vist en els últims anys en la majoria de països que no hi ha hagut cribratge de càncer colorectal és que la incidència ha anat augmentant. El que també s’està començant a veure és que en els països que han posat en marxa programes preventius aquesta incidència s’ha estabilitzat i hi ha indicis que en alguns comença a baixar.

Foto: Hospital Clínic de Barcelona

19 maig

Dia Mundial de les Malalties Inflamatòries Intestinals (Crohn)

Dia Mundial de les Malalties Inflamatòries Intestinals (Crohn)

Avui és el Dia Mundial de les Malalties Inflamatòries Intestimals (MII), un conjunt de trastorns crònics de causa desconeguda que afecten l’aparell gastrointestinal de més de 2,5 milions de persones a Europa. A Espanya se’n diagnostiquen entre 150 i 250 casos cada 100.000 persones i són les més comunes la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa. En aquest post ens centrarem en la primera.

El Crohn causa la inflamació d’una part dels intestins tot i que són més freqüents al tram final de l’intestí petit, també anomenat ili. La majoria d’estudis la consideren una malaltia autoimmune, però se’n desconeixen les causes. Els científics han aïllat alguns factors de risc: el principal és un component genètic (un 20% dels pacients tenen un familiar afectat) i els altres, la contaminació, l’hàbit de fumar o l’estrès.

Els principals símptomes del Crohn són els moviments intestinals freqüents, la diarrea i els dolors abdominals. Altres indicadors són el dolor articular, la inflamació dels ulls o la boca, i les lesions cutànies. La dificultat que tenen els intestins afectats d’absorbir els nutrients pot produir anèmia, pèrdua de pes i fatiga. És habitual que els pacients tinguin fístules, fissures i úlceres durant els períodes més actius, ja que la malaltia es desenvolupa en brots intercalats per períodes de baixa intensitat, per tant, la simptomatologia és molt variable.

La malaltia de Crohn afecta per igual homes i dones i se sol desenvolupar durant la joventut (la majoria de diagnòstics es fan entre els 15 i 35 anys). A causa del seu component genètic la prevalença és diferent entre ètnies, per exemple, a Europa occidental la incidència és d’uns 6,3 casos per cada 100.000 habitants mentre que a Europa de l’Est és de 3,3 casos per cada 100.000 persones, segons la US National Library of Medicine National Institutes of Health.

Els tractaments actuals no van destinats a curar-la sinó a alleujar-ne els símptomes i allargar-ne els períodes d’inactivitat. Els dos tipus de medicaments més utilitzats són els corticoesteroides i els aminosaliciats. En el cas que aquests no siguin efectius, es recepten immunomoduladors i teràpies biològiques. No hi ha una teràpia establerta sinó que s’adapta a cada persona. En casos extrems, els pacients són operats per reparar o extirpar la part de l’intestí afectat.

Nou mètode diagnòstic no invasiu

GoodGut està desenvolupant un mètode no invasiu per a la detecció de malalties inflamatòries intestinals com la de Crohn que es troba en fase d’estudi clínic amb pacients de l’Hospital Universitari Josep Trueta de Girona. Es diu RAID-CD i es basa en un sistema patentat que identifica biomarcadors a la femta que permetrà tant la detecció precoç com l’anticipació dels brots de la malaltia amb l’objectiu de millorar l’eficàcia de la pauta terapèutica. D’aquesta manera, es vol aconseguir un tractament més específic i eficaç que eviti la necessitat d’operacions quirúrgiques invasives a llarg termini. “El RAID-CD permetrà un seguiment i control més eficient de la malaltia, així com un increment de la qualitat de vida del pacient”, afirma el doctor Xavier Aldeguer, cofundador i director mèdic de GoodGut i cap del Servei de l’Aparell Digestiu de l’Hospital Josep Trueta de Girona. Entre els seus potencials beneficis hi ha “una reducció del nombre de colonoscòpies i un augment de la eficàcia dels tractaments utilitzats”.

El prebiòtic terapèutic de GoodGut

GoodGut també està desenvolupant Previpect, un prebiòtic terapèutic que propicia el creixement selectiu dels microorganismes beneficiosos que tenim a la mateixa flora intestinal la qual cosa permet compensar de manera eficient la disbiosis que presenten aquests pacients, reduir el nombre de brots i augmentar la eficàcia dels tractaments. Aquest prebiòtic pot representar un canvi conceptual en el control de les malalties inflamatòries intestinals. En ser un prebiòtic, la fase reguladora és més àgil i permetrà treure el producte al mercat en un període de temps més curt que un fàrmac. GoodGut espera que Previpect estigui disponible l’any 2019.

15 març

El nou test no invasiu de GoodGut, al 12th Congress of ECCO

El nou test no invasiu de GoodGut, al 12th Congress of ECCO

Sota el lema Advancing knowledge, improving care, Barcelona ha acollit el 12th Congress of ECCO (Organització Europea del Chron i la Colitis) sobre les Malalties Inflamatòries Intestinals (MII). Es tracta d’un esdeveniment imprescindible perquè els científics i especialistes mèdics d’arreu del món puguin conèixer les últimes tendències de recerca i atenció clínica en aquest camp.

GoodGut, que ha iniciat l’estudi clínic d’un sistema no invasiu de detecció de les MII (RAID-CD) a l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, amb una població de 100 pacients, ha estat una de les empreses que ha participat al congrés. Les MII engloben tant la malaltia de Crohn com la colitis ulcerosa.

Concretament, hi ha presentat dos pòsters científics de la mà de Joan Amoedo, investigador del seu equip a través del Programa Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya. El resultat més rellevant del primer pòster, que va ser un dels més consultats, parlava de l’excel·lent capacitat dels filogrups (PHGI i PHGII) per discriminar entre els pacients de colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn amb afectació colònica exclusiva.

En el segon pòster, el resultat més destacat va ser que els marcadors PHGI i PHGII es mostren com a bons indicadors de fase activa, obrint la porta a un marcador d’activitat diferenciat per a cada malaltia. En aquest cas, com explica Joan Amoedo “es va detectar la necessitat de continuar incrementant el nombre de pacients per validar els marcadors com a paràmetre d’activitat per ambdues malalties”. Per tant, actualment s’estan duent a terme a l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, l’Hospital Universitari de Bellvitge, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol els corresponents estudis clínics pel diagnòstic diferencial i monitoratge de la malaltia inflamatòria intestinal, així com l’ús d’aquests marcadors per predir la resposta als tractaments anti-TNF com la recidiva post-quirúrigica.

Ambdues malalties són cròniques i solen aparèixer en persones joves (abans dels 30 anys). An estimated 2.5–3 million people in Europe are affected by IBD. En el cas de l’Estat espanyol la malaltia de crohn afecta unes 137,2 persones de cada 1000 i, segons l’ACCU, la colitis ulcerosa és més freqüent que la malaltia de Crohn (58% respecte el 42%).

Actualment, el diagnòstic de les MII es realitza amb el suport d’índex clínics i paràmetres inflamatoris com la calprotectina. Aquests paràmetres, però, són poc específics i no acostumen a determinar quan hi haurà un brot de la malaltia. Per això sempre s’ha d’acabar realitzant una colonoscòpia, una tècnica altament invasiva i amb risc de mort. Amb l’objectiu de diagnosticar i monitorar aquestes malalties cròniques el dipostiu de GoodGut permet considerar 1 quilogram de bacteris que viuen dins el cos i que quan estan en desequilibri són responsables d’induir la resposta inflamatòria. Així doncs, amb el RAID-CD, s’identifica de manera no invasiva en femta la signatura microbiològica específica de cada malaltia i es mesura el grau de disbiosis per fer un correcte seguiment de la malaltia i una efiaç pauta terapèutica.

28 febr.

GoodGut, seleccionada per al fòrum d’inversors IPEM 2017 a Cannes

GoodGut, seleccionada per al fòrum d’inversors IPEM 2017 a Cannes

GoodGut és l’única empresa catalana seleccionada per l’Agència Executiva per a Pimes de la Comissió Europea (EASME) per participar al fòrum d’inversors IPEM 2017, del 24 al 26 de gener a Cannes (França), on van assistir un total de 120 companyies.

Es tracta d’una de les trobades europees més importants entre inversors privats i corporatius que busquen oportunitats de negoci i empreses innovadores de diversos sectors econòmics. La CEO de GoodGut, Dra. Mariona Serra, va ser l’encarregada de presentar el model de negoci davant dels més de 150 d’inversors de França, Luxemburg, Alemanya, Bèlgica, els Estats Units, Canadà i la Xina. “L’IPEM ens ha donat visibilitat i accés a una xarxa de potencials inversors d’àmbit internacional” ha remarcat.

Serra també va remarcar que GoodGut és capdavantera en el disseny de sistemes de suport al diagnòstic i tractament en base a la microbiota intestinal per malalties digestives. En aquest sentit, els inversors es van interessar pels dos tests en fase preclínica de l’empresa: el RAID-CRC com a nou sistema no invasiu de detecció precoç del càncer colorrectal a través de biomarcadors, que ja és la segona causa de mort per càncer a tot el món i el que afecta a més població espanyola, i el RAID-CD per a les malalties inflamatòries intestinals, principalment, la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa.

GoodGut ha aixecat des de que es va fundar l’any 2014, 795.000 euros de family friends and fools, àngels inversors, Caixa Capital Risc i l’Institut Català de finances (ICF-IFEM), i 1 milió d’euros de finançament públic competitiu com els programes Retos i Neotec.

24 maig

Colon irritable: sense gravetat però sense cura

Colon irritable: sense gravetat però sense cura

La síndrome de l’intestí irritable o còlon irritable, el seu nom més popular, és un trastorn benigne i molt freqüent però que menyscaba en gran mesura la qualitat de vida dels pacients i té un elevat cost econòmic a causa de les baixes laborals que ocasiona i el gran nombre d’exploracions clíniques complementàries que pot arribar a requerir.

Segons explica a Infosalus el doctor Francisco Gallardo Sánchez, especialista de la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu (FEAD), encara es desconeixen les causes de la síndrome d’intestí irritable encara que existeixen moltes teories al respecte com l’alteració de la sensibilitat i la motilitat intestinal en relació a situacions estressants o després infeccions del tub digestiu. “Els estudis més recents s’impliquen en la patogènia de la malaltia alteracions de la microbiota i fenómen

[button color=”color” size=”medium” url=”http://www.infosalus.com/salud-investigacion/noticia-colon-irritable-gravedad-cura-20150117092932.html” ] Llegir més [/button]

Font i text: EuropaPress InfoSalus

12 febr.

Xavier Aldeguer: “Hem trobat un mètode pioner per detectar el càncer de còlon a través dels microbis”

logo comarques gironines diari ara

L’ENTREVISTA

Xavier Aldeguer: “Hem trobat un mètode pioner per detectar el càncer de còlon a través dels microbis”

Metge digestòleg, investigador i cofundador de l’empresa biotecnològica GoodGut

“Els humans som nosaltres i els bacteris que ens acompanyen”, diu Xavier Aldeguer, cap del servei de digestologia de l’Hospital Josep Trueta de Girona. I és que, segons destaca, al nostre cos hi ha més ADN de bacteris que ADN humà. Aldeguer ha liderat nombroses investigacions sobre la flora intestinal i sobre com es pot mantenir en bon estat, un veritable repte per a les societats occidentals, en les quals l’alimentació basada en molta carn i poca fibra incrementa les malalties de l’aparell digestiu i les possibilitats de patir càncer de còlon. Per a la detecció d’aquest tipus de càncer, Xavier Aldeguer, juntament amb Jesús Garcia-Gil, el seu soci a l’empresa biotecnològica de la Universitat de Girona (UdG) GoodGut, ha desenvolupat un sistema pioner basat en marcadors microbians de la flora intestinal, que ja té patent europea i podria estalviar molts diners a la sanitat pública perquè evitaria colonoscòpies innecessàries. Aldeguer participarà dijous que ve en les càpsules de ciència organitzades per la UdG i l’ARA, en una conversa sobre l’alerta de l’OMS sobre el potencial cancerigen de la carn i els processats carnis, juntament amb la investigadora Carmen Carretero i la nutricionista Gemma Ros.

¿És justificada l’alerta que va fer pública l’OMS sobre el perill de la carn i els processats carnis?

Els metges sempre hem considerat la carn i els processats com a carcinògens. L’OMS els ha situat ara al mateix nivell que el tabac i això ha generat alarma. Potser calia haver matisat, però és bo que s’hagi fet aquest avís. El càncer de còlon augmenta en països occidentals, on en la dieta hi ha excés d’ingesta de carn, fins al punt que hi ha gent que menja bàsicament carn: embotit a l’entrepà per esmorzar, carn per dinar i carn per sopar. I, si vas sumant, només s’alimenten bàsicament de carn i poca cosa més. El missatge és que hem de menjar carn, perquè és fonamental en la dieta, però amb moderació, i combinar-la amb peix, amanides, llegums… De carn n’hi ha prou amb tres cops per setmana.

¿Hi ha altres tipus d’aliments considerats carcinògens?

Els menjars preparats, que tenen molts de conservants. I un altre factor indirecte, que influeix en els bacteris del còlon, són els sucres refinats, presents en els pastissos, la brioixeria i altres productes molt consumits en les dietes occidentals. El sucre altera el microclima intraintestinal. Quan poses molt sucre a la dieta el que estàs fent és influir a fer créixer determinades soques o grups de bacteris patògens, i alhora fas pics d’insulina i això afavoreix l’obesitat.

I d’aliments anticancerígens, n’hi ha?

La fibra, perquè actua com a prebiòtic, és a dir, estimula el creixement de determinats grups de microorganismes fermentadors, que representen un còlon sa. S’ha vist que en les dietes riques en fibra hi ha menys càncer de còlon.

La solució, doncs, és canviar la dieta.

Desenganyem-nos, serà molt difícil canviar el tipus de dieta del món occidental al 100%. Per això haurem de buscar maneres de contrarestar els efectes perniciosos deguts a la dieta. I aquí hi ha molt de camí per córrer.

¿Les càpsules de probiòtics per mantenir un còlon sa, que estan tan de moda, són efectives?

De bona part dels productes que hi ha al mercat no hi ha evidències científiques sobre la seva efectivitat. I per això la Unió Europea ha fet ara normatives més estrictes per garantir-ho. Aquests probiòtics poden tenir l’efecte de recuperar l’equilibri de la flora intestinal, però només mentre te’ls prens. La manera més intel·ligent de modular la teva flora bacteriana no és tant prendre bacteris com productes (els prebiòtics) que creïn un microclima o unes condicions intracolòniques que afavoreixen el creixement de bacteris sans. Els investigadors anem cap al que anomenem simbiòtica, és a dir, donar als pacients les fibres que estimulen el creixement de bacteris sans i, a més, els propis bacteris. Un prebiòtic més un probiòtic. Però en això estem encara a les beceroles.

L’empresa GoodGut, que vol dir intestí sa , treballa en un nou marcador per detectar càncer de còlon. Què aporta respecte al mètode actual?

El mètode actual, utilitzat en l’ screening poblacional, es basa en la detecció de sang en la femta, però és més diagnòstic que preventiu. El problema és que quan se sagna la lesió cancerígena és ja força important. També té el problema que és poc específic perquè no determina si la sang és causada per hemorroides o pel càncer. I si es detecta sang s’aconsella una colonoscòpia, que és una prova invasiva i cara, i no sempre caldria fer-la. Entre els investigadors hi ha una cursa per a la pròxima dècada per buscar altres marcadors més bons. Nosaltres encarem la recerca en uns marcadors bacterians, és a dir, en els canvis microbians que serien l’avantsala de les mutacions de les cèl·lules que es faran cancerígenes. Això és pioner. Només un altre grup europeu hi està treballant.

Quan es podria començar a utilitzar?

Si tot va bé, d’aquí uns dos o tres anys. De moment els resultats de la nostra investigació són força prometedors. Vam tenir la sort de trobar marcadors no descrits associats a càncer de còlon que ens han permès fer un pas endavant i amb el suport d’inversors gironins ho hem pogut tirar endavant i patentar-ho. És tecnologia cent per cent gironina. El següent pas és l’estudi que farem per comparar el nostre marcador amb el mètode de detecció de sang en femta.

Quines possibilitats hi ha que la sanitat pública l’acabi incorporant?

Hauríem de demostrar que el nostre mètode és millor per discernir qui ha de sotmetre’s a colonoscòpia i qui no, i que el seu preu no és gaire superior a l’actual mètode de detecció de la sang oculta en femta. Calculem que amb el nostre mètode s’acabarien fent només un terç de les colonoscòpies que es fan ara, i això representaria un estalvi substantiu per a la sanitat pública.

FOTO: DAVID BORRAT. GIRONA. DIARI ARA

09 oct.

Augmenten els casos de la Malaltia Inflamatòria Intestinal en nens

Augmenten els casos de la Malaltia Inflamatòria Intestinal en nens

La colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn són les patologies que més afecten a l’intestí, havent-se triplicat els casos en nens en els últims 14 anys. Els símptomes són fonamentalment dolor abdominal i diarrea amb sang. L’estil de vida és un factor desencadenant. D

La Malaltia Inflamatòria Intestinal (MII) engloba una sèrie de patologies que afecten a l’intestí en algun dels seus trams, inflamándolo de manera crònica. Es tracta fonamentalment de la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn, dues malalties cròniques que no tenen tendència a la curació, encara que sí es poden controlar. Totes dues es caracteritzen per l’aparició d’una inflamació repetitiva de l’intestí prim i/o gruixut, el que pot produir diferents manifestacions clíniques.

El alarmant augment de casos en nens, que s’han triplicat en els últims 14 anys a Espanya, preocupa els experts. D’acord amb les dades del Registre SPIRIT (Spanish Pediatric IBD Retrospective study of Incidence Trends), de la Societat Espanyola de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició Pediàtrica (SEGHNP), entre els anys 1996 al 2009 s’ha passat de 80 nous casos detectats a l’any a 227.

Aquest registre parla d’una edat mitjana de detecció de la MII en els 12 anys i apunta a una major freqüència de la malaltia de Crohn (55%) respecte a la colitis ulcerosa (37%). Aproximadament una de cada 450 persones pateix una malaltia inflamatòria intestinal (MII) al nostre país.

29 maig

Dia Mundial de la Salut Digestiva

Dia Mundial de la Salut Digestiva

Avui dia 29 de maig es celebra el Dia Mundial de la Salut Digestiva i el Dr. Francisco Guarner, investigador del grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva de la Vall d’Hebron Institut de Rercera, dirigeix la campanya de l’Organització Mundial de Gastroenterologia en motiu de la jornada d’avui.

El Dia Mundial de la Salut Digestiva 2014, sota el lema “Bacteris intestinals – Importància en la salut i en la malaltia”- és promogut per l’Organització Mundial de Gastroenterologia (World Gastroenterology Association – WGO) i té com a objectiu comunicar el paper fonamental que la flora intestinal juga en la nostra salut i benestar.

D’altra banda i sota el lema “Cuida el teu jardí interior, cuida la teva flora intestinal”, la Fundación Española del Aparato Digestivo (FEAD) ha organitzat unes jornades informatives a l’Hospital Universitari Greogorio Marañón de Madrid on ha participat el Dr. Guarner per exposar els últims avenços en la microbiota. “Quan es produeixen canvis en la diversitat i en la funció d’aquestes comunitats, poden produir malalties digestives funcionals, la malaltia intestinal inflamatòria i altres malalties on intervé el sistema immunològic, com les al·lèrgies i la malaltia celíaca; així com també condicions metabòliques, com la diabetis del tipus 2 i l’esteatohepatitis no alcohòlica, i fins i tot, potser podrien estar darrere de trastorns del comportament com ara la depressió i l’autisme”, afirma el Dr Guarner.

23 març

10 remeis casolans per a la colitis ulcerosa

10 remeis casolans per a la colitis ulcerosa

La inflamació de l’intestí gros o còlon ocasiona molts malestars físics i disminueix la qualitat de vida de les persones que la pateixen. Us deixem fins a 10 remeis casolans per a la colitis.

1. Sábila: El suc d’aquesta planta ajuda a curar la mucosa del còlon i promou la desinflamació, per això és un bon remei casolà per a la colitis.

2. Llinosa: Posa a remullar llavors de llinosa en una tassa d’aigua durant tota la nit. L’endemà, cola la beguda i pren-al matí.

3. Pastanaga: El suc d’aquesta verdura és un excel·lent remei casolà per a la colitis, per la seva gran acció antiinflamatòria. Procura tenir aquest aliment al teu nevera, el qual t’ajudarà a reforçar el teu sistema immune.

4. Poma i papaia: Aquestes fruites ajuden a alleujar la colitis. Liqua dues llesques grans de papaia, el suc d’una llimona i un got de suc natural de poma. Beu immediatament i si pot ser millor en dejú.

5. Te de camamilla: Aquesta flor és un excel·lent antiinflamatori, per la qual cosa és un remei ideal per a la colitis. Posi unes branques de camamilla en una olla i deixi que bulli. Serveix-ho en una tassa i ensucra-ho amb mel d’abella.

6. Vinagre de poma: Mulla un drap amb vinagre de poma i posa-ho sobre l’abdomen. Cobreix amb un plàstic i deixa-ho unes quatre hores.

7. Oli de ricí: Mulla una franel·la neteja amb oli de ricí i aplica-la sobre l’abdomen. Cobreix-la amb una tela i un plàstic, i col·loca-hi una ampolla d’aigua calenta sobre. Deixa-ho una o dues hores i repeteix les vegades que sigui necessari.

8. Acupressió: Amb el dit polze pressiona al punt que es troba entre els dits índex i polze. També pressiona el punt que es troba a l’abdomen, una mica baix del melic. Mantingues la pressió en aquests tres punts durant tres minuts.

9. Sales d’Epsom: Barreja dues tasses de sals d’Epsom en dues tasses d’aigua. Mulli una franel·la amb les sals i col·loqui-la sobre l’abdomen. Posi una ampolla d’aigua calenta a sobre i deixi-la unes tres o quatre hores.

10. Arrel de regalèssia: Posseeix propietats antiespasmòdiques i antiinflamatòries de la mucosa gàstrica. Ajuda a evitar inflamació abdominal i prevenir rampes. Posi una cullerada d’arrel seca i tritura-la en un got d’aigua. Pren dues culleradetes al dia de la infusió.

Font: salud180.