30 oct.

Un «reset» al sistema immunitari per desactivar la malaltia de Crohn

El Trueta i l’ICO fan amb èxit el primer autotrasplantament del moll de l’os per a tractar la patologia intestinal a Girona

Montse Valdivia, entre els tres metges que l´han tractat: David Gallardo, David Busquets i Xavier Aldeguer.

A la foto: Montse Valdivia, entre els tres metges que l´han tractat: David Gallardo, David Busquets i Xavier Aldeguer cap del departament de Digestologia de l’Hospital Josep Trueta i fundador de GoodGut. 

Montse Valdivia, una veïna de Palafrugell que des de feia 17 anys patia una variant severa de la malaltia de Chron, és la primera pacient sotmesa a un autotrasplantament del moll de l’os per a tractar aquesta patologia intestinal fet a Girona. L’hospital Trueta i l’ICO han dut a terme aquest innovador tractament que formateja el sistema immunitari del malalt perquè deixi d’atacar l’aparell digestiu.

DIARI DE GIRONA: Un equip del Servei de Digestiu de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i el Servei d’Hematologia de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) a Girona han dut a terme el primer trasplantament autòleg del moll de l’os -és a dir, fet amb cèl·lules mare del propi pacient- per tractar la malaltia de Crohn fet a la demarcació. Aquesta teràpia cel·lular, similar al tractament que es fa servir per la leucèmia, suposa fer un reset al sistema immunitari del pacient perquè deixi d’atacar per error el tub digestiu, explica el director del Servei d’Hematologia Clínica de l’ICO Girona, David Gallardo.

Fins fa pocs mesos, l’Hospital Clínic de Barcelona era l’únic centre de Catalunya que feia servir aquesta teràpia cel·lular destinada als casos d’aquesta malaltia intestinal que no responen amb èxit als fàrmacs i ni a la cirurgia. “No és la indicació més habitual per tractar aquest tipus de pacient i el malalt ha de tenir molt clar el risc que comporta”, afirma el doctor Gallardo.

Montse Valdivia, una veïna de Palafrugell que des de feia 17 anys patia una variant severa de la malaltia de Crohn, assegura que quan els digestòlegs Xavier Aldeguer i David Busquets i el cap del servei d’Hematologia de l’ICO Girona, David Gallardo, li van proposar, s’ho va haver de pensar molt, però les limitacions que li provocava la malaltia en la seva vida normal i la confiança en els metges del Trueta la van fer decantar.

“El que més m’espantava era la quimioteràpia; ja m’havien proposat el tractament fa dos o tres anys a l’Hospital Clínic i llavors no ho vaig veure tan clar com ara”, explica, però subratlla que ara ho recomanaria a tothom que es trobi en la mateixa situació.

“El que he tingut fins ara no és qualitat de vida; m’he passat gairebé vint anys amb malestar general, fent unes 15 deposicions diàries i sobretot, estant molt cansada. Els mals de panxa eren forts, era com si tingués un part cada trenta minuts. La malaltia em limitava molt i sempre havia de tenir un lavabo a la vora”, assegura.

Després d’anys intentar pal·liar els efectes de la malaltia amb diferents tractaments farmacològics i una intervenció quirúrgica, finalment al febrer va accedir a sotmetres a l’autotransplantament, que desactiva el sistema immunitari del pacient “i el restableix des de zero”, explica el doctor Gallardo. “Sempre que es fa un trasplantament d’aquest tipus, quan el sistema immunitari es posa en marxa és menys efectiu. El que en altres malalties és contraproduent, aquí és precisament l’efecte desitjat”, continua.

El procediment s’inicia amb un tractament que estimula el moll de l’os per a augmentar la fabricació de cèl·lules mare. L’estrès de la mèdul·la òssia fa que aquestes cèl·lules mare passin a la sang, d’on són extretes i congelades per ser transplantades de nou després d’una quimioteràpia associada amb un medicament immunodepressor que desactiva completament el sistema de defenses del pacient. Durant aquest temps, la palafrugellenca ha estat aïllada en una habitació a la planta de ?l’ICO de l’Hospital Dr. Josep Trueta. “S’han de limitar al màxim els riscos, perquè la persona es torna extremadament fràgil”, explica el cap d’Hematologia de l’ICO.

Posteriorment, les cèl·lules congelades són tornades al cos per via endovenosa i repoblen el sistema hematològic. Com que ara el sistema immunitari de la pacient és nou, ja no ataca l’intestí.

El tractament no fa desaparèixer la malaltia, però la desactiva i la pacient pot fer vida normal. Malgrat que la Malaltia de Crohn podria tornar a manifestar-se, explica el doctor Gallardo que l’experiència prèvia demostra que el nou sistema immunitari respondria ara millor als fàrmacs que el que tenia abans del tractament.

“Ara sóc una persona normal. Van ser tres setmanes de passar-ho malament, però ha valgut molt la pena. M’han donat una vida nova”, diu la Montse.

 

Font: Diari de Girona.

06 oct.

Què són les manifestacions extra intestinals dermatològiques en la Malaltia Inflamatòria Intestinal (MII)?

Què són les manifestacions extra intestinals dermatològiques en la Malaltia Inflamatòria Intestinal (MII)?

Les manifestacions extra intestinals de la MII són lesions o alteracions que apareixen fora del tracte gastrointestinal i que estan relacionades amb la MII (malaltia de Crohn, EC i Colitis Ulcerosa, CU). Aquestes lesions afecten amb més freqüència a les articulacions, els ulls i a la pell.

Anomenem manifestacions dermatològiques a les lesions que apareixen en qualsevol localització de la pell o de les mucoses.

Per què es produeixen les manifestacions dermatològiques?

En els pacients amb MII, les lesions dermatològiques poden classificar en funció del seu mecanisme d’aparició en:

1. Lesions dermatològiques en relació amb la MII:
– Generalment quan es parla de manifestacions extraintestinals dermatològiques de la MII, es fa referència a les lesions directament relacionades amb la malaltia i que apareixen gairebé de manera exclusiva en pacients amb MII, sobretot en la malaltia de Crohn (MC), com a conseqüència de la inflamació crònica associada; encara que en alguns casos i amb menor freqüència apareixen en pacients sense MII associada. Poden presentar-se en relació amb un brot de la malaltia, com a resposta al tractament d’aquest, o sorgir durant períodes de remissió.
2. Lesions dermatològiques en relació amb alteracions en el sistema immunològic:
– Com que els pacients amb MII presenten alteracions en el funcionament del seu sistema immunològic, són més propensos a patir altres malalties dermatològiques, com la psoriasi o el vitiligen (lesió dermatològica que sorgeix com a conseqüència de la pèrdua de cèl·lules productores de melanina, manifestant en forma de taques blanques despigmentades).
3. Lesions dermatològiques en relació amb el tractament de la MII:
– Algunes manifestacions dermatològiques poden aparèixer també com a conseqüència dels tractaments realitzats per a la MII o de les deficiències nutricionals causades per la malaltia (manifestacions secundàries).

Quines poden ser les causes de les manifestacions dermatològiques secundàries?

Alguns dels fàrmacs que s’utilitzen en el tractament de la MII poden produir, com a efectes secundaris, lesions dermatològiques o mucocutànies; denominades manifestacions secundàries de la MII. Els tractaments que més freqüentment s’associen a aquest tipus de manifestacions són:

1. El tractament amb Corticoides orals pot causar l’aparició de lesions d’acne en tronc i cara, que responen al tractament habitual amb antibiòtics tòpics o desapareixen després de suspendre la medicació que els causa. A més, si el tractament amb corticoides és prolongat poden formar estries en tronc o extremitats. Els pacients que pateixen psoriasi i reben tractament amb corticoides orals poden presentar un brot de psoriasi en suspendre els corticoides.

2. Els tractaments biològics o anti-TNF es relacionen, de vegades, amb l’aparició de lesions tipus èczema o psoriasi.

3. El tractament amb azatioprina es relaciona amb una major incidència de càncer cutani tipus carcinoma epidermoide o basocel · lular no tipus melanoma, sobretot en aquells casos de tractament prolongat.
Els pacient en tractament prolongat amb azatioprina i amb anti-TNF, presenten una incidència una mica més gran de melanomes. A causa d’això, s’aconsella que els pacients amb tractament amb azatioprina o anti-TNF prenguin mesures de protecció solar:

· Evitar exposició l’exposició al sol entre les 12:00 i les 16:00.
· Utilitza peces de vestir com samarretes, gorres i ulleres per protegir-se del sol.
· Aplicar correctament cremes amb factor de protecció solar molt alt, entre 30 i 50.
· Evitar les cabines de bronzejat.
Existeixen gran varietat d’aplicacions gratuïtes per a mòbils i fullets informatius, que el pacient pot consultar per poder prevenir i / o detectar a temps, qualsevol efecte secundari o lesió dermatològica relacionada amb l’exposició solar.

Informació extreta de in-pacientes.es.