06 febr.

Dr. Antoni Castells: “Hem d’avançar-nos a l’aparició del càncer colorectal”

Dr. Antoni Castells: “Hem d’avançar-nos a l’aparició del càncer colorectal”

El doctor Antoni Castells, especialista en gastroenterologia, és director mèdic de l’Hospital Clínic de Barcelona, co-coordinador del programa de detecció de càncer colorectal de Barcelona i assessor mèdic de l’empresa biotecnològica GoodGut. En l’àmbit de la investigació, Castells lidera el Grup de Recerca Oncològica Gastrointestinal i Pancreàtica de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i del Centre d’Investigació Biomèdica en Malalties hepàtiques i Digestives (CIBERehd). L’entrevistem perquè GoodGut acaba de presentar els primers resultats positius de l’estudi clínic realitzat amb el nou test no invasiu RAID-CRC per a la prevenció i diagnòstic precoç del càncer de còlon i recte que podria estar al mercat el 2019.

Quins són els reptes més urgents en la lluita contra el càncer colorectal?

Els grans reptes genèrics que tenim avui en la recerca contra el càncer de còlon i recte per a mi són tres. El primer és intentar que els tractaments siguin més efectius i menys tòxics, matèria que s’ha anat avançant força en els últims anys i on el pronòstic ha millorat. El segon és buscar mètodes de diagnòstic que siguin menys invasius. Actualment, el majoritari és la realització de colonoscòpies, una prova molt bona i molt efectiva, però que és invasiva i requereix fer una preparació, amb la qual cosa, tot i que són molt baixes, hi pot haver complicacions derivades d’aquest procediment. I el tercer, és avançar-nos a l’aparició del càncer i establir estratègies que ens permetin prevenir-lo. Detectar-lo en una fase prèvia, el que diem pòlip o adenoma, evita que aquesta lesió avanci fins a convertir-se en càncer.

Aquests reptes són a escala global?

Sí, a la majoria de països desenvolupats aquesta etapa de prevenció o de recerca en el camp de la prevenció estem més o menys igual.

L’estat primari del pòlip no es diagnostica actualment?

Sí, tenim diverses maneres de detectar-lo en aquesta fase. La més efectiva és la colonoscòpia. Com comentava abans, és una eina que fem servir molt perquè permet detectar lesions molt petites, com per exemple, els pòlips. Després hi ha altres mètodes que permeten identificar persones que amb una elevada probabilitat tindran aquesta lesió i que, per tant, es mereixen que se’ls faci aquesta colonoscòpia. Dins d’aquests mètodes, que anomenem marcadors, el més habitual és el de detectar sang a la femta. Trobar sang a la femta pot voler dir moltes altres coses, no necessàriament ni un pòlip ni un càncer, però si el trobem, considerem que aquesta persona mereix que se li faci una colonoscòpia. La recerca d’empreses com Goodgut ens estan proposant altres marcadors, en diferents fases de desenvolupament i d’arribada al mercat, que també pretenen el mateix però sense ser invasius i amb més eficiència.

Com valora la situació dels programes preventius que tenim a Catalunya?

Fa deu anys no existien, o hi havia algun estudi pilot, i actualment tota la població de Catalunya està coberta amb aquests programes que han demostrat disminuir la mortalitat per càncer de còlon. Hem d’estar satisfets com a país que els tinguem implantats. Ara bé, qualsevol programa preventiu o terapèutic sempre és susceptible d’intentar buscar estratègies que siguin encara més sensibles i específiques i que millorin els resultats en mortalitat i en l’estalvi de recursos com podria ser el nou test que està desenvolupant GoodGut.

A l’Estat espanyol funciona diferent?

Com que a Espanya el sistema sanitari està descentralitzat, cada comunitat autònoma ha escollit la manera de dur a terme la prevenció del càncer colorectal. En aquests moments, totes les comunitats autònomes tenen algun programa de prevenció de càncer de còlon, algunes en una fase molt inicial i altres ja l’han estès a tota la població com el País Basc, el País Valencià i Navarra.

“Els primers resultats demostren que el RAID-CRC és una prova més específica que el test de sang oculta en femta”

Vostè és membre del consell assessor de GoodGut, biotecnològica que desenvolupa el test RAID-CRC. Quin és l’avenç que aportarà aquest test en la prevenció i el diagnòstic del càncer de còlon i recte?

Aquest test és molt innovador perquè és la primera vegada que s’utilitzen marcadors derivats de les bactèries que tenim al budell per poder identificar les persones que tenen càncer o pòlips. No sabem ben bé si els canvis a la flora precedeixen al càncer o el càncer canvia la flora però, en qualsevol cas, el que veiem és que aquests marcadors microbians identifiquen les persones que tenen aquestes lesions. Per tant, amb els resultats actuals, que encara són primerencs, veiem que hi ha aquesta correlació. Si aquests resultats es confirmen amb estudis més grans, sobretot en població que no té símptomes ni cap mena de manifestació que faci pensar que tenen càncer, que és la població que nosaltres considerem susceptible de cribratge o de prevenció, el RAID-CRC pot ser una prova més específica que el test de sang oculta en femta actual. Això vol dir que ens permetria estalviar colonoscòpies innecessàries a persones que donen positiu al test de sang i que, efectivament, no tenen càncer, amb els beneficis que això representa tant per a la persona com per al sistema sanitari.

El RAID-CRC es validarà ara en una població més àmplia?

Sí, properament s’iniciarà un estudi de validació amb 2.800 persones a Alemanya, país on la prevenció en el càncer colorectal es fa mitjançant la colonoscòpia. D’aquesta manera tindrem colonoscòpies de persones que tenen càncer, persones que tenen pòlips i persones sanes. Això ens permetrà acabar de validar la utilitat del RAID-CRC.

En el cas que els resultats de l’estudi final siguin positius, Catalunya se situarà de nou al capdavant d’un avenç en recerca biomèdica?

En el camp de la prevenció del càncer de còlon estem en una posició molt favorable. Voler confirmar els resultats que s’han obtingut fins ara amb aquesta cohort gran de persones que tenen risc de tenir càncer de còlon sens dubte consolidaria la posició del nostre país arreu del món.

Segons l’Organització Mundial de la Salut el càncer colorectal és el tercer de més incidència a tot el món.

És així, el que passa és que canvia molt la incidència en funció dels països que tenim en compte. Per exemple, si agafem només els països occidentals d’Europa, els Estats Units i Àsia no tan sols és el tercer, sinó que passa a ser el segon en dones.

Pot fer una previsió de futur sobre la seva incidència?

La tendència que hem vist en els últims anys en la majoria de països que no hi ha hagut cribratge de càncer colorectal és que la incidència ha anat augmentant. El que també s’està començant a veure és que en els països que han posat en marxa programes preventius aquesta incidència s’ha estabilitzat i hi ha indicis que en alguns comença a baixar.

Foto: Hospital Clínic de Barcelona